La VI Jornada del Podcasting al MAC 26

L'any 2020 va tenir lloc al MAC la 1a Jornada del Podcasting a Catalunya; en aquells temps els formats d'àudio no lineal semblaven tenir un gran potencial, però la indústria radiofònica se'ls mirava encara una mica de lluny, tot i que l'eclosió del fenomen dels podcasters era una realitat. El que pensaven els operadors convencionals era que no quedaven clars els límits del seu creixement, ni tampoc el model de negoci que el sustentaria.

Sis anys més tard en el panorama global del podcasting molts d'aquells dubtes ja s'han resolt: el sector de l'àudio està molt més consolidat , la producció mundial és de 5 milions de podcasts i 70 milions d'episodis disponibles, els oïdors d'àudio a la carta s'acosten als 500 milions de persones i la indústria del so té un volum de negoci que segons alguns experts podria arribar als 10.000 milions de dòlars d'aquí a poc temps.

Com s'ha produït aquest creixement? , entre d'altres raons gràcies a un major ús dels dispositius mòbils, un accés més fàcil a l'streaming i una major inversió en la creació de continguts. Els productes han deixat l'amateurisme inicial; hi ha millors creadors i guionistes i el disseny sonor de qualitat ja no és una excepció. Alguns formats conversacionals, informatius o d'entreteniment , malgrat la limitació de l'idioma, han assolit una projecció global; per exemple, avui tothom sap que el show de Joe Rogan és el lider al mercat USA, o que el model de news del NYT és una referència obligada en el format de notícies per a tot el món.

La nova realitat del consum audiovisual en diferents països a grans trets es podria descriure així: la televisió en obert i la ràdio convencional són mitjans d'abast massiu i el sector del podcasting s'està configurant com una amalgama de nínxols diversos que tenen un gran pes en determinats segments de població , com seria el cas del Regne Unit, on té una penetració del 60% entre els joves de 18 a 34 anys.

Si Chris Anderson apliqués avui el seu model d'anàlisi de la producció audiovisual, el Long Tail (la llarga cua) , al el subsector de l'àudio, diria que té una cua molt llarga i molt plana. Fins i tot els podcasts més populars i que encapçalen les llistes arriben individualment només a una minoria molt petita de l'audiència; però això no és cap novetat, aquest format sonor sempre ha destacat com un mitjà de nínxol; no es pejoratiu doncs la majoria no s'adrecen tant a un sector petit com a un que està ben definit . I aquesta és la clau del seu èxit.

Han canviat moltes més coses en l'univers podcast ; la IA ha anat transformant la base tècnica d'aquest producte sonor en aspectes com l'edició automatitzada , la reducció del soroll i la anivellament de la veu, els quals han ajudat als creadors o oferir als seus oïdors un àudio impecable encara que les condicions d'enregistrament hagin estat difícils.

I mirant a casa nostra hi ha dues qüestions actuals de les que cal parlar, la primera d'elles és la de la necessitat de definir el perímetre i el pes econòmic i cultural de la indústria de l'àudio a Catalunya i la segona la del creixement de la producció en català. En el primer aspecte l'Observatori està intentant posar en marxa una recerca específica; en el segon, a l'edició del MAC d'enguany tindrem ocasió de prendre el pols a la producció i difusió de podcasts en català.

Ens veiem el dia 3 al MAC de Granollers.

Josep M. Martí . Director de l'Observatori de la ràdio i el so a Catalunya.