Sis anys més tard en el panorama global del podcasting molts d'aquells dubtes ja s'han resolt: el sector de l'àudio està molt més consolidat , la producció mundial és de 5 milions de podcasts i 70 milions d'episodis disponibles, els oïdors d'àudio a la carta s'acosten als 500 milions de persones i la indústria del so té un volum de negoci que segons alguns experts podria arribar als 10.000 milions de dòlars d'aquí a poc temps.
Com s'ha produït aquest creixement? , entre d'altres raons gràcies a un major ús dels dispositius mòbils, un accés més fàcil a l'streaming i una major inversió en la creació de continguts. Els productes han deixat l'amateurisme inicial; hi ha millors creadors i guionistes i el disseny sonor de qualitat ja no és una excepció. Alguns formats conversacionals, informatius o d'entreteniment , malgrat la limitació de l'idioma, han assolit una projecció global; per exemple, avui tothom sap que el show de Joe Rogan és el lider al mercat USA, o que el model de news del NYT és una referència obligada en el format de notícies per a tot el món.
La nova realitat del consum audiovisual en diferents països a grans trets es podria descriure així: la televisió en obert i la ràdio convencional són mitjans d'abast massiu i el sector del podcasting s'està configurant com una amalgama de nínxols diversos que tenen un gran pes en determinats segments de població , com seria el cas del Regne Unit, on té una penetració del 60% entre els joves de 18 a 34 anys.
Si Chris Anderson apliqués avui el seu model d'anàlisi de la producció audiovisual, el Long Tail (la llarga cua) , al el subsector de l'àudio, diria que té una cua molt llarga i molt plana. Fins i tot els podcasts més populars i que encapçalen les llistes arriben individualment només a una minoria molt petita de l'audiència; però això no és cap novetat, aquest format sonor sempre ha destacat com un mitjà de nínxol; no es pejoratiu doncs la majoria no s'adrecen tant a un sector petit com a un que està ben definit . I aquesta és la clau del seu èxit.
Han canviat moltes més coses en l'univers podcast ; la IA ha anat transformant la base tècnica d'aquest producte sonor en aspectes com l'edició automatitzada , la reducció del soroll i la anivellament de la veu, els quals han ajudat als creadors o oferir als seus oïdors un àudio impecable encara que les condicions d'enregistrament hagin estat difícils.
I mirant a casa nostra hi ha dues qüestions actuals de les que cal parlar, la primera d'elles és la de la necessitat de definir el perímetre i el pes econòmic i cultural de la indústria de l'àudio a Catalunya i la segona la del creixement de la producció en català. En el primer aspecte l'Observatori està intentant posar en marxa una recerca específica; en el segon, a l'edició del MAC d'enguany tindrem ocasió de prendre el pols a la producció i difusió de podcasts en català.
Ens veiem el dia 3 al MAC de Granollers.
Josep M. Martí . Director de l'Observatori de la ràdio i el so a Catalunya.
Tòpics
© 2026 Observatori de la Ràdio i el So a Catalunya